Breu decàleg d'autodefensa laboral del comerç

Aquest és un text pràctic que, parlant planerament, pretén posar una nota d'humor i donar eines per afrontar la terrible situació en què ens trobem en la feina les treballadores del comerç. Res pot substituir la força de l'acció col·lectiva i els llaços de solidaritat, però encara que al teu centre de treball només tu creguis que és necessari fer quelcom i estiguis disposada a fer-ho, compta que hi ha d'altres llocs on hi ha més gent que pensa el mateix, que és en la mateixa teva situació i amb qui ens podem donar cobertura mútuament. Organitzades tenim més informació, som més fortes i podem fer el ninja per defensar els nostres drets amb més garanties.

Això només és un resum, un tast de les possibilitats que hi ha al nostre abast. La lluita per la justícia en el dia a dia compta amb instruments jurídics, sindicals i el suport extern de la gent que és solidària amb la nostra situació (qualsevol persona pot tenir un fill, una filla, un cosí, en la nostra situació). No tot són flors i violes, ho sabem. Però les nostres possibilitats de millorar el dia a dia depenen més de la nostra actitud i creativitat que del que diguin les lleis o els jutjats, la vida és així des de fa segles. Qui no s'arrisca, no pisca!

Qualsevol dubte, contacta'ns!

1. Llegeix-ho tot, mai no et refiïs de l'empresa.

Les teves condicions laborals es regulen per l'Estatut dels Treballadors (el mínim), el conveni col·lectiu de sector o provincial (si n'hi ha) i pel conveni col·lectiu de l'empresa (si n'hi ha). Sempre prevaleix el que sigui més específic.
Amb el contracte i les nòmines a la mà, cerca l'Estatut dels Treballadors i consulta el Conveni de comerç d'aplicació (Catalunya, País Valencià, Illes Balears) . Fes-te les següents preguntes: fas tasques que no es corresponen amb la teva categoria? Estas cotitzant tot el temps que treballes? Es respecten els descansos? Alguna cosa no et quadra? ...
També és interessant que tafanegis aquesta web : "Articles laborals que tota treballadora hauria de llegir".
I si tens qualsevol dubte: contacta'ns

2. CONEIXEMENT MEDI: LA TEVA EMPRESA.

Com deia Sun Tzú a l’Art de la Guerra: “Adaptar-se al medi significa la victòria”. Guanyar un plet per acomiadament, de reconeixement de categoria, d’hores extres es gesta des del moment que entres a l’empresa. Cal que coneguis els documents, les persones, responsables, sistemes de gestió, programes informàtics (com es fitxa, com es registren les categories, quin càrrec exacte controla tal tema i el nom i cognoms del “fulano” que ho porta), etc. Coses i informació que poden provar els extrems que a tu t’interessa defensar a l’hora de fer valer els teus drets davant d’un jutge i requerir-lo en una futura demanda judicial. Pensa que tot allò que vulguis al·legar ho hauràs de provar. El teu advocat pot ser un “inepte”, però si li dones les proves suficients per acreditar allò que postules, i no et toca un jutge gaire “cabró”, te’n duràs el gat a l’aigua sense problemes.

3. CONEIX ALS TEUS COMPANYS I COMPANYES DE FEINA

És molt interessant conèixer amb qui treballes, principalment per iniciar qualsevol acció de pressió col·lectiva, però també per conèixer quin és el o la llepa que pot declarar en contra teva en un judici laboral contra l’empresa, i sobretot, quan marxa un company/a de l’empresa, prendre'l el contacte pel que pugui passar en el futur, pot ser un testimoni que acrediti una situació d’assetjament, una superior categoria o la realització d’hores extres.

4. TOT PER ESCRIT, SEMPRE PER ESCRIT

Qualsevol comunicació a l’empresari de la qual voleu deixar constància (sol·licitud de llicència, excedències o permisos, per exemple), l’heu de fer sempre per escrit mitjançant un correu electrònic, un paper -on signin que l'han rebut- o, si la cosa està tensa, amb burofax (que és un fax que certifica no només que s'ha rebut sinó també el contingut del que s'envia).
Com certificar que has enviat un correu electrònic? Hi ha serveis que t'ho permeten fer de franc.

5. IMPUGNA-HO TOT

Si l’empresa et sanciona dient que has arribat tard i és una falteta disciplinària lleu, NO TEN REFIÏS, IMPUGNA (potser no és falta) , tens 20 dies, recorda que l’acumulació de faltes pot ser causa d’acomiadament disciplinari, i pot establir un precedent sobre el que l’empresa vulgui sustentar un acomiadament improcedent.

6. T'han sancionat? T'han acomiadat? “ESPAVIL·LA” I REACCIONA!

No badis a l’hora de reclamar, sobretot en l’acomiadament, impugnació de sancions i canvis substancials de les teves condicions de treball. Tens 20 dies hàbils per a reclamar (s’exclouen dissabtes i festius) i un any per la resta. Si se’t passen els 20 dies que hi ha per l’acomiadament, s’ha acabat el bròquil, caduca i perdràs molta pasta. Tema de salaris?, “relaxat”, tens 1 any per reclamar.
Encara que treballis sense un contracte formalitzat per escrit, si que tens contracte, però és un contracte verbal. Com demostres que has estat treballant allà, la teva antiguitat i els teus horaris ?

* Pots fer una gravació de les converses que mantinguis amb els teus superiors: Li fots la cantarella reclamant-li la pasta i vas fotent cullerada: “que si ets un penques”, “que si porto treballant des de tal data amb tal categoria”, “que t’he fet cada dia x hores extres”, etc., en fi, segur que ja heu enganxat el tema, sou gent prou trempada.
* Fotografia't al lloc de treball amb l’uniforme del curro, amb el cap i en instal·lacions de l’empresa
* Contacta't amb testimonis (excompanyes de treball emprenyades amb l’amo, proveïdors, i treballadores de l’empresa principal o veïnes del negoci), que declarin que hi van treballar, o que ho han vist.
* Arreplega documents de l’empresa associats a la teva funció (albarans i factures, per exemple). Els empresaris que no compleixen amb les seves obligacions de cotització poden rebre multes molt interessants.


Tots aquests elements són eines que poden ser molt útils tant per anar a judici o, el que és més interessant, desplegar acció col·lectiva: són eines per a negociar. La llei i els tribunals són una pèrdua de temps i de diners pels patrons. En la lluita laboral l'amo té molt a perdre (i les treballadores molt a guanyar) si es fa un bon pla de lluita i tenim les eines.

7. EL CONTRACTE SE M’ACABA I NO EM RENOVARAN.

Defensa el teu lloc de treball o deixa una bona herència a qui vingui rere teu.

Ara per ara, la millor garantia per evitar que et facin fora es desplegar acció col·lectiva i sindical. Imagina't que és la segona o la tercera renovació que et fan i es preveu que vindrà una retallada de personal. Crea una secció sindical, convoca una assemblea de treballadores, comunica la teva afiliació al sindicat, ... Si, efectivament, no et renoven - igualment s'ho pensaran dues vegades, perquè si s'ensumen que hi haurà festival, piquets i tal, potser es decideixen per alguna altra que mai no ha dit aquesta boca és meva- serà l'empresa qui hagi de demostrar que la no-renovació no és una represàlia per la teva llibertat fonamental sindical (un dret encara molt protegit per la llei). No és màgia, és el poder de l'acció col·lectiva.

8. La coreografia previsible d'un acomiadament i la regla d'or del "No conforme"

En el moment de l’acomiadament el show que desplegarà l’empresari serà forçosament intimidant. Buscara un escenari que ell controli: Sala apartada, tancada. Apressar-te per a que signis, amb public perquè et sentis avergonyida, i evidentment principi d’autoritat: Ells ho saben tot i tu no saps res. Sobre aquest tema recorda el segon article de la Llei de l’embut: No hi ha moral sinó simplement interessos, en aquest cas els seus.

Volen que tu deixis de ser un problema per a ells, i el teu interès precisament es ser un problema per a ells. Quan l’empresa et planti l'acomiadament a la taula recorda sempre posar a mà, amb total naturalitat, al costat de la teva signatura: “NO CONFORME”. La teva signatura amb el "No conforme" només significarà que has rebut el paperot no que et sembli bé el que diu. Si t'atabalen amb acords i blablabla, fes una “botifarra”, fot el camp i reclama la quantitat que et pertoqui.

Si signes sense posar NO CONFORME , te la jugues i assumeixes un risc, només que l’empresa coli expressament que mitjançant el document de quitança, el jutge creurà que estas conforme amb el teu acomiadament: vigila.

La quitança o el salari no depèn del que tu signis o deixis de signar, i sempre els podràs reclamar encara que no signis. Sinó et paguen res, no poden supeditar la teva signatura a l’abonament del teu salari i quitança, així com el dret atur que simplement el tens perquè el motiu de la fí de la relació laboral es aliè a la teva voluntat. No els escoltis i assessora’t legal i sindicalment. Les seves «veritats» són precisament...seves, no pas LA veritat.

9. Els empresaris que odiaven les dones treballadores (i les encarregades de l'infern)

Millenium ja ens donava pistes sobre com se les gasten els amos dels negocis... i com se les pot gastar qui té clar que no ho consentirà. Per a molts empresaris, una dona treballadora, especialment si és jove, és equivalent a ser un animal dòcil, complaent i obedient. Evidentment, no ho som i tot i això, el fet que creguin que com 'bones nenes' (ho som, però entre companyes, evidentment) pot jugar al nostre favor com a 'factor sorpresa' o per aconseguir informació que ens permeti organitzar-nos i anticipar-nos a les maniobres de l'empresa.

Igualment, si a la teva empresa es pressiona les treballadores perquè no tinguin fils, si als treballadors se'ls pressiona perquè no agafin baixa per paternitat (o reduccions de jornada) si sovintegen comentaris misògins, racistes, homòfobs,degradants i o degradants, si hi ha situacions de mobbing o d'assetjament sexual, recorda que ho pots gravar i els pot explotar a la cara si intenten acomiadar-te per estar embarassada, sistemàticament et neguen l'accés a determinats complements salarials, o se't castiga per no fer hores extres, o si, davant dinàmiques d'assetjament laboral - encara que sigui entre companyes- l'empresa no fa absolutament res.

10. Com hem arribat a aquesta situació?

És veritablement trist que al món del treball el que és legal i perfectament natural, és a dir, defensar els nostres drets com a treballadores, la majoria de la gent ho vegi com exercici suïcida. Ens han enganyat dient-nos que nosaltres no sabem res ni hem de fer res, que tot està ja establert i què són els advocats i els experts dels sindicats majoritaris els que saben. Ens han enganyat fent-nos creure que només podem anar als tribunals. Ens han fet creure que tenir feina és un privilegi. Vivim com podem i de vegades ni això. Trencar amb la resignació i prendre les regnes de la nostra vida a la feina té riscos, però no tants com ens han dit, especialment si sabem el que fem, com ho fem i ho fem organitzades, amb el suport de més gent que pensa com nosaltres -estigui o no treballant en la mateixa botiga-. Aconseguir 20 minuts de descans extra o guanyar-se o aconseguir que es pensin dues vegades què fan amb les nostres vides la setmana vinent en establir els torns, els horaris i les funcions, està al teu abast.